Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món dAltea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badiamolt gran» la primera frase del llibre ens trasllada la màgia i la tendresa amb què sacompanyen els records. Més enllà dun memorialisme reeixit, lobra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat una fase de la vida és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de lentorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, lautora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar...